Canviar els paradigmes de l'educació

Canviar els paradigmes de l'educació si no és una utopia, sens dubte és molt complicat, atès que comportaria fer un canvi en la nostra societat. De totes maneres, és un peix que es mossega la cua: quina millor manera hi ha de transformar la societat que fer-ho a través de l'ensenyament? És evident que no s'haurien de formar estudiants autòmates, que repeteixin uns mateixos patrons, i que caldria oferir uns estudis adients per fomentar la creativitat personal de cada alumne. Si es tracta que a l'escola es formin persones en totes les seves dimensions humanes, el camí de les arts és una via excel·lent per assolir-ho i, tot sovint,  és bandejada en un segon terme. Amb la literatura, la música, el teatre, la dansa, l'escultura, la pintura, el cinema, etc., som persones més plenes, que gaudim més del dia a dia i que, en definitiva, tenim experiències estètiques que ens satisfan. Per tant, l'estudi de l'art esdevé de total importància educativa. Amb tot, però, tampoc no podem passar per alt que el nostre sistema educatiu ha de garantir que el dia de demà aquests joves puguin inserir-se en el mercat laboral i, per tant, hem d'assegurar-nos que siguin competents en diferents camps que necessitaran en les professions que exerceixin: les matemàtiques, la llengua, etc. Professionalment, quin paper hi juga l'art? Hi té un paper prou rellevant com la resta d'àrees a les quals s'atorguen més hores lectives? L'escola, però, ha de formar persones o sols treballadors del demà? Segurament, doncs, caldria preparar la societat perquè revaloritzés més l'art. Tot plegat m'ha dut a pensar en la cançó Doctorat en Romànic Medieval de Els amics de les Arts. Us la deixo aquí penjada. Té una lletra molt clara: Llicenciat en Belles Arts / doctorat en Romànic Medieval. / Sóc fruit d'un sistema que no sap / no sap què fer /ni a on posar els estudiants / que no siguin banquers o delineants.